Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Blanca-poma | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |
Blat de coure | m. Classe de blat. Lliurona (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Bletar | m. Conjunt de blets. Castellnou d'Olugues (Segarra) |
Etnobotànica |
Boina | f. Bola d’alga dels vidriers (posidònia) aplegada a la platja. Cadaqués (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Boix d'ombria | m. Boix que es fa les ombries (obagues). Era més gros que els altres i molt buscat pels cullerers. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Boixa | f. Mata o mates de boix. Bruguera (Ripollès) |
Etnobotànica |
Boixadar | f. Comunitat de boixos. Vall de Boixadar, de la regió d'Allà Dins, als Monegres (Baix Cinca). |
Etnobotànica |
Boixader | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Josa de Cadí (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Boixadera | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Bóixols (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Boixeda | f. Comunitat de boixos. La Jonquera (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Boixegal | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Boixegar | f. Boixeda. Comunitats de boixos. Sapeira (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Boixeguer | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Beniure (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Boixera | m. Boixeda. Comunitat de boixos, sobretot quan és formada per algunes mates. Cerler (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Boixeral | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Batet de la Serra (Garrotxa) |
Etnobotànica |
Boixetar | f.Boixeda. Comunitat de boixos. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Boixetera | m. Matoll de boixos. Boixetera, indret de Pardines (Ripollès). |
Etnobotànica |
Boixeteres, les | f. Matoll de boixos Topònim del terme de Pardines (Ripollès) |
Etnobotànica |
Boixigar | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Boixiguer | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Biasques (Baixa Ribagorça) |
Etnobotànica |
Bolló | m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal. L’Albiol (Alt Camp) |
Etnobotànica |
Borat | m. Arbre de soca buidada amb una cavitat que no es veu des de l'exterior. Banyeres (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Bord | m. Que no fa fruit o el fa dolent o petit. Oposat a ver o de llei. Gandesa (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Bordís | m. Arbre silvestre que no s'ha empeltat, especialment aplicat als ullastres. Arnes (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Bordissal | m. Conjunt nombrós de bordissos. Rossell (Baix Maestrat) |
Etnobotànica |
Bordissenc | adj. Que no és de bona mena. Una pomera bordissenca. La Prenyanosa (Segarra) |
Etnobotànica |
Bordissot | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |
Borra | f. Flor de pi blanc. Sant Francesc de Formentera (Formentera) |
Etnobotànica |
Borraina | f. Fulla de borraina (borratja). Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Borró | f. Gemma d'una planta llenyosa. Gandesa (Terra Alta) |
Etnobotànica |