Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Bajoca

f. Mongeta tendra.

Les Borges Blanques (Garrigues)
La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat)
La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Balcar

f. Comunitat de balques (bogues).

Riera del Balcar, cap a Albons (Baix Empordà). Enaigats p 332

Etnobotànica
Balcaret

m. Diminitiu de balcar.

Rec del Balcaret, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats pàg. 104

Etnobotànica
Balegar

m. Comunitat de bàlecs.

Toses (Ripollès)

Etnobotànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Bamba

f. Fusta d’una planta que s’ha estovat i en tocar-la s’esmicola.

Vilabertran (Alt Empordà)

Etnobotànica
Bardissa

f. Tanca feta amb malesa espinosa.

La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Bardissa

f. Comunitat de plantes espinoses.

La Farga de Moles (Alt Urgell)
Moià (Moianès)

Etnobotànica
Bargalló

f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres).

El Lligallo del Gànguil (Baix Ebre)

Etnobotànica
Barret

m. Fruit d'espinavessa.

Vilanant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Barromar

v. Treure borrons.

Molló (Ripollès)

Etnobotànica
Bartsia trixago

Vegeu Bellardia trixago.

Briòfits, Etnobotànica, Etimològic
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Baürta

m. Indret moblat amb vegetació arbòria o no que dificulta transitar-hi. Acostuma a comportar una barrija-barreja de plantes.

Boí (Alta Ribagorça)
Caregue (Pallars Sobirà)
Malpàs (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Beçada

f. Bosc de beços.

Vilallonga de Ter (Ripollès)

Etnobotànica
Beceda

f. Bosc de beços.

Beceda d'en Cotet, de Vilallonga de Ter (Ripollès)

Etnobotànica
Beçosa

f. Bosc de beços.

Vallmanya (Conflent). La Beçosa
La Beçosa,al SE de Toés(Conflent)

Etnobotànica
Bedui

m. Fruit d’arç blanc.

Talaixà (Garrotxa)

Etnobotànica
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Bellota

f. Gla gla de malla (coscoll).

Cardell (Baix Cinca)
Santa Maria de Meià (Noguera)
La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Bellota

m.Gla. Fruit d'una planta del gènere Quercus.

Beniure (Pallars Jussà)
Espés de Baix (Alta Ribagorça)
Estall (Baixa Ribagorça)
Salanova (Baixa Ribagorça)

Etnobotànica
Bellota

m. Gla de roure.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Berruga

m. Protuberància feta a la soca o branca d'un arbre.

La Farga de Moles (Alt Urgell)
Lliurona (Alt Empordà)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Borruga.Valldarques (Alt Urgell)

Etnobotànica
Bessa

f.Soca que neix de la rabassa d'un arbre o branca gruixuda que neix de l'enforcadura.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Amer (Selva)
Arbúcies (Selva)
Camprodon (Ripollès)
La Farga de Moles (Alt Urgell)
Osor (Selva)
Rocabruna (Ripollès)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
Tortellà (Garrotxa)

Etnobotànica
Bessó

m. Arbre que ha posat diverses besses.

Aiguaviva (Alt Penedès)
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
La Jonquera (Alt Empordà)
Romanyà de la Selva (Baix Empordà)
Vilada (Berguedà)
(Solsonès)

Etnobotànica
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bitxo

m. Fruit de la bitxera.

Vilafant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Blanca

f. Classe de figa.

Cocentaina (Comtat)
Corona (Eivissa)
Formentera

Etnobotànica