Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Borrolles

f. Pinyes.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Borronar

v. Treure borró de les plantes.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Borruga

f. Pinya de pi negre.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Borrugat

m. Arbre que ha posat berrugues (borrugues).

Valldarques (Alt Urgell)

Etnobotànica
Bosc

m. Lloc poblat d'arbres.

Boí (Alta Ribagorça)
Can Geli del Bosc,a Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Bosc de mata baixa

m. Màquia.

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Etnobotànica
Boscam

m. Productes del bosc.

Vall d'Arques (Alt Urgell). Enguany hi ha boscam: englans i alzines.

Etnobotànica
Boscar

v. Poblar d'arbres un terreny.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Boscarrera

m. Indret moblat amb vegetació que no arriba a ser arbòria i dificulta transitar-hi.

Espés de Baix (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Boscat

m. Cobert de bosc.

Biscarri (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Boscúria

f. Bosc espès i gran.

La Jonquera (alt Empordà)
Lliurona (Alt Empordà)
Olzinelles (Vallès Oriental)
Sadernes (Garrotxa)

Etnobotànica
Bosquerola

f. Classe de pera de poca qualitat.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Bosquet

m. Bosc més aviat petit.

Agullana (Alt Empordà)
Vilanant (Alt Empordà).
Bosquet de Baix. Alzines Grosses del Bosquet.

Etnobotànica
Bosqueta

m. Jaç. Fullaraca que serveix de llit al bestiar.

Guardamar (Baix Vinalopó)

Etnobotànica
Bosquetà

adj. Planta silvestre. Figueres bosquetanes.

El Port de la Selva (Alt Empordà). Figueres bosquetanes

Etnobotànica
Branca

f. Ramificació gruixuda del tronc d'un arbre i , també, les ramificacions importants d'aquesta.

Agullana (Alt Empordà)
Fonollosa (Bages)
Iran (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Brancada

f. Conjunt de branques d'un arbre.

Amer (Selva)
Solius (Baix Empordà)
Viladrau (Osona)
Vilafreser (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Brancallut

m. Planta de moltes branques.

La Vola (Osona)

Etnobotànica
Brancatge

m. Conjunt de branques d'un arbre.

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Brancut

adj. Vegetal de moltes branques.

Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà)
Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Branquilló

m. Última ramificació del brancatge d’una planta llenyosa.

Santa Coloma de Farners (Selva)

Etnobotànica
Breulo

m. Vegetal trencadís.

Àreu (Pallars Sobirà)
Boí (Alta Ribagorça)
Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Broc

m. Trosset de branca, especialment la seca que cau dels arbres.

Castenesa (Alta Ribagorça)
Josa de Cadí (Alt Urgell)
Ransol (Andorra)
Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Brocada

f. Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo, perquè creixi i doni fruit en l'any.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Caseres (Terra Alta)

Etnobotànica
Bròdol

m. Vegetal trencadís.

Senyiu (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Brosquil

m. Malesar espès.

La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Brosquilar

m. Bosc espès.

Roquetes (Baix Ebre)

Etnobotànica
Brossa

f. Brolla.

Beniure (Pallars Jussà)
Biasques (Baixa Ribagorça)

Etnobotànica
Brossa

f. Despulles d'una planta.

Cabrera d'Igualada (Anoia). De la brossa dels pins en fèiem carbonilla

Etnobotànica
Brostada

f. Conjunt de brots tendres d'una planta.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica