La sorprenent vall del torrent de Cerverisses
Els 6 membres del grup ens vam trobar puntualment a l’aparcament del CAP de Castellterçol. Allà vam seguir el protocol de seguretat i prevenció contra la Covid 19. També allà vam organitzar-nos per anar fins a l’aparcament del pantà de Sant Quirze de Safaja.
El dia s’havia llevat amb algun núvol i la fresca es feia notar.
Vam sortir de l’aparcament ben equipats, animats i amb l’entusiasme a flor de pell.
Pujant pel costat dret de l’embassament vam veure les baies vermelles i brillants de la Solanum dulcamara. Enmig del verd, aquests fruits, ressaltaven força. I vam aprofitar la parada per observar les fulles peciolades, ovades, i algunes, amb lòbuls semblants a orelles a la seva base.
Unes passes més i vam parar per mirar les fulles lobulades i eriçades d’espines de la cardigassa (Cirsium eriophorum subsp. richterianum). A més, vam veure els fruits negres i les fulles oposades i dentades de la canabassa o Eupatorium cannabinum, unes simples i de forma lanceolada en la part superior de la planta i unes altres, les de la part inferior, palmades i compostes, amb 5 folíols.
De seguida vam tenir a les mans el pecíol llarg, prim i flexible d’una fulla del trèmol. Un pecíol aplanat que els nostres dits no podien giravoltar. Un pecíol que, com la resta, feia bellugar, encara que fes poc vent, les fulles arrodonides d’aquest arbre caducifoli de port esvelt i allargat. Vam comentar aquesta curiositat del Populus tremula i també vam parlar de les seves flors, femenines i masculines, que creixeran en aments quan vagi acabant l’hivern. Allà mateix vam recordar l’avellaner, Corylus avellana que fa unes inflorescències pèndules de flors masculines i d'altres més petites de flors femenines al mateix peu, és monoic.
Després amb la lupa vam observar el revers d’una fulla de la falguera de bosc (Pteridium aquilinum) i, amagats, vam veure els sorus linears, marginals, coberts pel replec de la vora del limbe.
Encara vam trobar algunes inflorescències en forma d’espiga de la Verbena officinalis amb les flors de color lila clar.
Seguíem endavant. No sabíem que aviat hauríem de desfer el camí recorregut.
Ens van cridar l’atenció els folíols dentats i el nervi principal acanalat de la Sanguisorba minor subsp. balearica. També vam contemplar la tija quadrada i les fulles lanceolades en disposició verticil·lada al volant de la tija de la rogeta (Rubia peregrina).
Aviat vam anar a parar a la reixa d’entrada a la masia Puigdomènec i no vam trobar cap més camí per arribar a la rajoleria. Amb bon humor i amb unes quantes lliçons apreses vam tornar al lloc des d’on vam iniciar la sortida. Vam travessar la riera de Castellcir pel pont i allà ens vam aturar perquè volíem guaitar una planta que ens va interessar de debò, la Scrophularia sp. Moltes fotos i més anotacions: Tiges quadrangulars, flors petites i globulars de color marró granat, sèpals verds i alguns fruits en càpsules esfèriques.
I vam creuar el parc. I vam agafar el camí que puja pel cantó esquerra de la riera de Castellcir. I vam tornar a travessar-la. En aquell indret vam aturar la marxa per trobar les semblances i les diferències entre Trifolium pratense i Trifolium repens.
I vam vorejar un camp llaurat i ja vam pujar per la vall del torrent de Cerverisses fins arribar a la rajoleria on vam xerrar i recordar l’ofici de fer teules, totxos i maons. Allà ens vam fer la bonica foto de grup. També vam examinar el que quedava d’unes umbel·les grans, les fulles i els fruits de la planta dita Laserpitium latifolium.
Vam fixar-nos en unes parets de reforç, una canal i una bassa plena d’aigua coberta de Lemna minor, de llenties aquàtiques que la vestien d’un verd llampant.
Vam caminar una mica més i ja vam trobar la resclosa, una construcció que permetia desviar el corrent d’aigua per una canal i fer-lo arribar al fornot. Allà també vam fer treball de camp. Renoi, què grans poden arribar a ser les fulles de la repalassa! Encara que la curiositat que ens va sorprendre de l’Arctium minus va ser la relació que podíem fer de les bràctees dels seus capítols florals secs amb el Velcro, un sistema de tancament que tots hem fet servir alguna vegada.
Seguírem la pista per arribar al Parc de l’Aigua de Sant Quirze i seguírem observant els detalls d’algunes plantes. Un no parar!
Quan faltava poc per a les 14 h vam arribar a l’aparcament, havíem acabat una altra sortida botànica i aquesta amb un complement cultural.
Hi ha un annex adjunt que explica què era i com funcionava el fornot de Puigdomènec.
Fins la propera!