El Grup Local del Moianès, el passat 1 de setembre va fer una sortida botànica a la rodalia del Castell de la Popa (Castellcir). A continuació els participants descriuran l’activitat.
Les plantes i també els impermeables i paraigües
Ben entrada la nit del dissabte va arribar un missatge al grup de WhatsApp Flora Catalana - Moianès avisant del plugim que s’esperava l’endemà a Castellcir i aconsellant l’ús de jaquetes o capes impermeables. Ja de bon matí alguns paraigües plegables es van endiumenjar per sortir a la muntanya. Vam arribar al punt de trobada a les 8:30. Allà un xim-xim no va destorbar el desig de passar un bon matí gaudint les plantes de la rodalia del Castell de la Popa.
Al cap de poc els cotxes que s’havien allunyat de la B-1310, van quedar aparcats en un voral ample del camí que enfila amunt, cap al penyal rocós i allargassat que domina la contrada.
El ruixat ja es feia insistent i nosaltres, com si res i en rotllana, anàvem fent-nos a la idea del lloc on érem: la vall de la Riera de Castellcir i del Torrent de Centelles.
De seguida els paraigües es van a obrir. Xxxxxxx! Les gotes d’aigua amaraven el terra i esveraven les càmeres i els fulls de les llibretes. Xxxxxxx! Les plantes ensenyaven els seus colors vivament. Xxxxxxx! Encaràvem l’ocurrència de la pluja. Xxxxxxx!.
I vam continuar endavant.
A mig matí el sol afavoria les vistes del paisatge i d’allà on érem, es podia veure aquella fortalesa romànica del segle XI. Actualment no es pot visitar, l’erosió tant intensa de la base del penyal que ha format la popa del vaixell (extrem NE) té una gran esquerda que travessa en vertical la roca i la paret del castell, com si fossin una sola unitat. Hi ha perill d’enfonsament.
Encara que el llistat de les plantes trobades i dels hàbitats visitats es pot trobar a la web del Grup Local del Moianès, tot seguit en destacarem unes quantes, les que més vam poder observar: Ononis minutissima, Picris hieracioides subsp. Hieracioides, Crepis bursifolia, Carlina vulgaris subsp. vulgaris, Cynodon dactylon, Asperula cynanchica subsp. brachysiphon, Pimpinella saxifraga, Polygonum aviculare, Prunella sp., Conyza canadensis, Geranium rotundifolium, Dipcadi serotinum, Cirsium vulgare, Foeniculum vulgare, Plantago lanceolata, Xanthium spinosum, Verbena officinalis, Satureja montana subsp. montana i Pulicaria dysenterica.
A la tarda vam compartir les fotografies, en unes quantes s’hi veien els botànics amateurs descuidant la pluja i fent les observacions necessàries per determinar les plantes del camí. En unes altres, moltes flors van quedar retratades de manera superba, què boniques!.
També es van comunicar, per WhatsApp, els resultats dels deures resolts, alguns són els següents: Geronium rotundifolium que només tenia fruits es va fer evident pels seus mericarps llisos i amb pèls patents. Era Ononis minutissima perquè els seus folíols tenien la base cuneïforme (atenuada). La gramínia amb inflorescència digitada era Cynodon dactylon, el gram, ja que la lígula es deixava veure pilosa i les espiguetes només tenien una flor. També, de manera interactiva, a través de les imatges, es va ensenyar a diferenciar la Centaurea solstialitis de Centaurea calcitrapa, sense flors.
No van faltar els agraïments més sincers.
Fins la propera!