Itinerari de Fitor

Centrem el lloc d’inici i d’arribada al Camp de la Cadena de Can Plaja de Fitor. A partir d’aquí el senyal (una pedra amb un dolmen de color groc) ens indica el camí a seguir per veure els 6 dòlmens de l’itinerari. Bé, com que hem fet una parada al dolmen de la Roca de l’Aglà, allunyat d’aquests altres, podem dir que han estat 7 els monuments megalítics observats. Els dòlmens són monuments megalítics (fets amb enormes blocs de pedra), tombes o sepulcres on s’enterraven els morts juntament amb les seves ofrenes i pertinences ( ornaments, ceràmiques i objectes singulars) durant el Neolític i el començament de l’edat dels Metalls. A la nostra comarca s’han situat entre 4500 i 3800 anys enrere. 

N’hi ha de diversos tipus segons sigui la disposició de les pedres i la seva construcció : cista, sepulcre de corredor, galeria catalana, paradolmen, etc… 

El dolmen de les Maries rep aquest nom en honor a les dues arqueòlogues que van fer tasques d’excavació l’any 2011. 
El dolmen dels tres Peus és un sepulcre de corredor; el de la Serra d’en Cals, una galeria catalana en forma de U.; el dels Tres Caires, una galería en U feta amb lloses de pissarra; i el del Clot del Llorer, una cista amb un conjunt d’inscultures. Les inscultures són gravats a la pedra d’un monument megalític o molt a prop d’aquest ( cassoletes o forats rodons) i que no se sap amb seguretat quina funció o sig

El codi QR que hi ha a prop de cada dolmen dóna la informació precisa de cadascun però li treu l’encant i el misteri que hi havia quan s’havia de buscar entre la malesa i la frondositat del bosc. 

El més sorprenent és el del Dr. Pericot situat al cim del Puig de la Boralla o Borralla també amb inscultures i reguerons. Aquest no és un monument singular per les seves dimensions sinó , en paraules de Joan Botey que és un expert i gran coneixedor del territori, per estar situat en un lloc tel•lúric, ple d’energia. Un lloc on els llamps hi cauen, sovint sobre els arbres. Un lloc especial destinat a ser un santuari per a connectar-se amb la divinitat, un lloc de pregària i de litúrgia de l’home prehistòric. És molt interessant l’ article de Joan Botey “El santuari neolític del Puig de la Boralla a Fitor” , publicat al nº 53 de la revista Baix Empordà.

Una vegada hem deixat el dolmen del Clot del Llorer enfilem a la dreta el camí que porta al Mas Cals. En una corba s’observa, al fons de la petita vall, el mas envoltat de prats i si tenim sort el ramat d’ovelles pasturant per l’entorn. Una postal bucòlica. També hi ha un interessant pou de glaç molt a prop de la casa i una gorga més enllà, direcció oest, que omple de satisfacció el fet de trobar aigua a les Gavarres. 

Una vegada hem deixat el mas a la dreta, seguim la pista que ens portaria al camp de la Cadena directament però preferim enfilar un sender que ens permetrà resseguir una tros de la riera d’en Plaja disfrutant del soroll de l’aigua que corre i de l’abundant vegetació que vesteix les seves ribes. Sortim de la riera i continuant per un caminoi aviat albirem el Mas Plaja amb la seva eixida porxada . Seguim el camí passant pel costat de l’entrada del mas, pel forn-teuleria d’en Plaja, i tot seguit amb deu minuts ens trobarem al lloc de partida.