Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Acanalat, acanalada | adj. En forma de canal. En un fil·lidi acanalat la seva secció transversal és semicircular, en forma de U. |
Briòfits |
Acrocàrpic, acrocàrpica | adj. Dit de la molsa erecta que desenvolupa els periquecis i l'esporòfit a l'àpex del caulidi. |
Briòfits |
Acumen | m. Punta llarga i atenuada dels fil·lidis, que forma un angle de menys de 45º. |
Briòfits |
Acuminat, acuminada | adj. Terminat en acumen. |
Briòfits |
Adprès, adpresa | adj. Estretament aplicat a l'òrgan en què s'insereix; en el cas dels fil·lidis, aplicats al caulidi. |
Briòfits |
Agut, aguda | adj. Terminat en punta que forma un angle de 45º a 90º, de marges rectes o convexos. |
Briòfits |
Alpí, alpina | adj. Relatiu o peranyent a l'estatge alpí. |
Briòfits |
Amfigastris | m. Fil·lidi ventral d'algunes hepàtiques folioses, normalment més petites i amb una forma diferent als altres fil·lidis. |
Briòfits |
Ampul·laci, ampul·làcia | adj. En forma d'ampolla; com és ara les cèl·lules de base arrodonida i prolongades en un coll. |
Briòfits |
Anell | m. Part amb forma anular de la càpsula situada entre l'urna i l'opercle. Està formada per una o més files de cèl·lules diferenciades, que faciliten la dehiscència o obertura de la càpsula. Pot despendre's del tot o quedar-se adherit a la boca de la càpsula. m. Engruiximent al voltant d'un porus de la paret d'un hialocist. |
Briòfits |
Anteridi | m. Òrgan masculí, en el qual es formen els gàmetes masculins o espermatozoides (anterozoides). |
Briòfits |
Anterozoide | adj. Gàmeta masculí. |
Briòfits |
Anual | adj. Que desenvolupa el seu cicle vital dins d'un període vegetatitu, en menys d'un any. |
Briòfits |
Apendiculat, apendiculada | adj. Que té apèndixs, generalment curts i fins. Alguns cilis del peristoma intern del gènere Bryum poden ser-ho. |
Briòfits |
Àpex | m. Extrem superior d'un òrgan o d'una part d'un òrgan. |
Briòfits |
Àpex del nervi (cara dorsal fil·lidis rameals) | Àpex (m.) del nervi (m.). Extrem superior del nervi, que pot presentar diferents morfologies. |
Briòfits |
Apical | adj. Relatiu o pertanyent a l'àpex. |
Briòfits |
Apicle | m. Punta curta i sobtada. |
Briòfits |
Apiculat, apiculada | adj. Terminat en un apicle. |
Briòfits |
Apòfisi | f. Part basal de la càpsula eixamplada, verda i amb funció fotosintètica. |
Briòfits |
Aresta | f. Punta llarga, fina i rígida. |
Briòfits |
Arquegoni | m. Òrgan femení, en el qual es formen els gàmetes femenins o ovocèl·lules. |
Briòfits |
Ascendent | adj. Que creix inicialment aplicat al substrat i aviat es redreça prenent una direcció més o menys vertical. |
Briòfits |
Aspecte | m. Aparença que presenta un briòfit, referit especialment a la fase gametofítica. |
Briòfits |
Atenuat, atenuada | adj. Que s'aprima o s'estreny gradualment. |
Briòfits |
Aurícula | f. Petit lòbul, com si fos una orelleta, situat a la base dels fil·lidis. |
Briòfits |
Auriculat, auriculada | adj. Que té aurícules. |
Briòfits |
Autoic, autoica | adj. Dit de la planta monoica amb els dos òrgans sexuals (arquegonis i anteridis) separats en rametes diferents sobre la mateixa planta. |
Briòfits |
Axil·la | f. Enforcadura d'un fil·lidi, o de qualsevol altre òrgan, amb el caulidi en què s'insereix. |
Briòfits |
Axil·lar | adj. Relatiu o pertanyent a l'axil·la o situat a l'axil·la. |
Briòfits |