Resum
Encara que coneguda com la mala herba per excel·lència dels sembrats, cugula o civada borda era també el nom amb què es designava les nenes quan naixien, i per extensió les dones, sobretot en nuclis rurals tradicionalment cerealistes d’algunes poblacions de Catalunya. A través d’un projecte artístic, es trasllada al col·lectiu i es contrasta allò que en primera instància havia estat conegut dins l’àmbit familiar. És en aquest context comunitari on s’enregistren veus de dones que s’han sentit dir cugula i amb les quals se’n transforma el significat. Així doncs, la primera accepció despectiva de mala herba es converteix en símbol de llibertat, apel·lant a la cugula com a planta lliure: que no ha estat plantada ni sembrada, que ha acampat per ella mateixa trobant escletxes de creixement. El vídeo “Veus cugules” recollirà aquests testimonis. A partir d’aquí, se’n deriva una sèrie de pràctiques artístiques emmarcades dins l’art comunitari.