El 16 de març el Grup Local del Barcelonès i del Baix Llobregat organitzàrem una sortida a la zona litoral del massís del Garraf per explorar la vegetació pròpia d’aquest territori.
Ens trobàrem a l’estació de tren del poble del Garraf una vintena de persones amb ganes d’aprendre i compartir coneixements. Vam enfilar cap amunt, fins a les proximitats de les restes arqueològiques del Castellet de Garraf, on vam fer una parada introductòria. Comentàrem com condicionen el clima del Massís del Garraf i la seva geologia la seva vegetació, i els trets diferencials de la zona litoral del massís respecte la zona del interior.
A més, vèiem com afecta la situació d’extrema sequera a les plantes pròpies d’aquest lloc, que tot i que estan adaptades a viure en sòls amb baixa retenció d’aigua, la manca de pluges dels últims anys les ha posades al límit.
La nostra ruta transcorre primer pel vessant menys sec, on descobrim plantes pròpies de la brolla calcícola, de romaní (Salvia rosmarinus) i bruc d'hivern (Erica multiflora) i la màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaerops humilis). Són plantes amb adaptacions per limitar la pèrdua d’aigua. A més del margalló, trobem plantes de fulla petita, com el càdec (Juniperus oxycedrus) i l’arçot (Rhamnus lycioides), sovint amb el revers cobert de pèls, com el romaní, la farigola (Thymus vulgaris) i el bruc d’hivern; d’altres que tenen poca fulla, com l’argelaga negra (Calicotome spinosa); o bé amb fulles amples, però dures i coriàcies, com l’aladern (Rhamnus alaternus).
Arribem a una fondalada seca on, per l’acumulació d’argiles, s’hi produeix una certa retenció d’aigua i això es fa notar en el port dels margallons, que són més grans, i en plantes que apareixen en aquest punt: arítjol (Smilax aspera), carolina de bosc (Coronilla emerus), lleteresa vera (Euphorbia characias), vidalba (Clematis vitalba), rogeta (Rubia peregrina). També ens fixem en un garrofer (Ceratonia siliqua), testimoni de l’època en què s’hi conreaven aquests arbres, junt amb oliveres (Olea europaea). I en la vegetació rupícola, representada pel crespinell gros (Sedum sediforme) i l’herba pigotera (Polypodium vulgare).
Seguim pel vessant oposat, molt més sec, i podem comprovar com afecta la vegetació. Aquí continuem veient margallons, romaní i bruc, però de port més baix. A més, hi trobem el càrritx (Ampelodesmos mauritanicus) i l’espart fi (Stipa tenacissima). Ja de tornada, ens crida l'atenció un arbret amb flors blanques al vessant oposat, més amunt del camí; després de la incursió d'un dels components del grup, confirmem que es tracta d'un corner (Amelanchier ovalis).
Finalment, tornem al poble i ens acostem a la platja per observar la vegetació pròpia dels penya-segats marins calcaris. A la zona per sobre el batent de les onades, les plantes han de suportar el vent i els aerosols marins. En aquests indrets hi creix el fonoll marí (Crithmum maritimum) i hi podem veure grups d'arbustos que creen formacions en bandera, a causa dels vents carregats de gotetes d'aigua de mar.
Ha estat un matí ben entretingut i profitós, ens acomiadem fins a la pròxima ocasió.