Ha arribat la primavera i amb ella un esclat de colors, i ocells migradors com orenetes i falcilles, que després d’un llarg viatge des del nord d’Àfrica han arribat a casa nostra. Malauradament, però, aquest brot de vida ens ha enxampat confinats a casa a causa de la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 (COVID-19).
Aquests dies hem vist com senglars, cabirols i guineus es passejaven per ambients urbans sense témer la presència de les persones, com els ocells modificaven el seu cant o com les plantes ruderals s’obrien pas entre el ciment.
Durant aquest confinament, en un primer moment, també s’han viscut coses tan inversemblants com no poder anar a l’hort a recollir productes per l’abastament propi, però sí poder anar al supermercat. Mesures com aquestes posen en relleu el tipus de societat en què vivim, en què, per a la ment d’alguns, els aliments de primera necessitat només es poden obtenir en prestatgeries de supermercats i no en la natura mateixa, en horts d’autoconsum o de la mà de petits productors.
A dia d’avui i a causa de la pandèmia també s’està detectant la baixada anual de CO2 més gran des que hi ha registres. Tot i això, aquesta segueix sent insuficient per fer front al canvi climàtic i la crisi ecològica que també estem vivint i que cal tenir present. La pandèmia ens ha fet veure que som capaços d’actuar globalment per plantar cara a les adversitats. La pèrdua de biodiversitat i la crisi ecològica que estem vivint també són una plaga que hem de solucionar globalment.
Segons dades oficials, més del 70% de les malalties humanes dels últims quaranta anys han estat transmeses per animals salvatges, és a dir que han sigut allò que anomenem zoonosis. Sabem que la fauna, en alguns casos, és un reservori de malalties. La destrucció i alteració dels seus hàbitats per un creixent impacte humà, amplificat pel canvi climàtic, debilita els ecosistemes i facilita la propagació de patògens, i s’augmenta així el risc de transmissió de noves malalties. És per això que la World Wildlife Fund (WWF) ha posat de manifest que la pèrdua d’ecosistemes provoca un increment del risc de pandèmies i que l‘única solució passa per conservar l’equilibri i la salut del nostre planeta.
Cal que aquesta situació completament anormal ens faci reflexionar sobre quin model de societat volem. Cal ser crítics i aprendre d’aquesta circumstància generada per la pandèmia. Cal veure-la com una oportunitat per al canvi i prendre partit, dia a dia. Nosaltres decidim quina volem que sigui la nostra empremta i això ho aconseguirem actuant en conseqüència.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora
