A les nou del matí ens reunim disset persones amb l’ànim d’explorar la flora de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L’objectiu principal de la sortida és observar la floració de l’estepa ladanífera (Cistus ladanifer) una raresa al nostre país, amb tan sols algunes poblacions disperses pel territori. La il·lusió s’estronca en assabentar-nos, un mes abans de la sortida, que una intervenció forestal duta a terme sense l’autorització de la direcció del Parc ha tallat de soca-rel la totalitat de peus d’aquesta espècie. Un fet del tot inadmissible en un Parc Natural. Per fortuna, podem comprovar que alguns individus estan rebrotant i, fins i tot, un peu llueix un parell de poncelles a punt d’esclatar. Tenim, doncs, l’esperança que la població es recuperi. De camí també descobrim una altra raresa del massís: la Glechoma hederacea, per bé que no aconseguim veure cap exemplar florit. Resseguint l’antic camí ral de Terrassa a Manresa, ens enfilem al collet Estret i arribem al repeu de Castellsapera. Allí les codines fan goig de veure. Dominen dues espècies d’arenària: Arenaria conimbricensis i Arenaria font-queri cavanillesiana, aquesta darrera un endemisme del Parc. Les tulipes i les fritil·làries no han florit enguany, però sí que ho han fet (o estan a punt de fer-ho) la majoria de plantes pròpies de les codines:
- Teucrim botrys
- Melilotus spicatus
- Linum strictum
- Gladiolus communis
- Anthericum liliago
- Erysimum grandiflorum
- Dipcadi serotinum
- Crupina vulgaris
- Thapsia villosa
- Ferula communis
- Lysimachia arvensis
- Anthyllis vulneraria
