Diumenge vint-i-u de maig, amb un cel que amenaça tempesta, un reduït grup de cinc persones ens apropem a la Vall d’Horta amb l’objectiu de conèixer la flora d’aquest racó tan emblemàtic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Les pluges dels darrers dies es fan notar, i la vegetació llueix una verdor que fa oblidar l’extrema sequera que arrosseguem de fa mesos. Deixem els vehicles a l’aparcament de la Muntada, a la capçalera de la vall, i enfilem el vell camí de bast que ressegueix el marge esquerre de la riera d’Horta. De seguida ens apropem al riu, vora la font de la Muntada, i fem una primera observació. Els créixens (Nasturtium officinale) i els falsos créixens (Helosciadium nodiflorum) s’amunteguen a la llera. De fulles similars, són fàcilment distingibles per la seva flor, crucífera la primera i umbel·lífera la segona. Riera avall, ens apropem al popular gorg del Civil, paratge idíl·lic on ens entretenim en fer el llistat d’espècies pròpies dels ambients de
ribera. A banda dels créixens i dels créixens bords esmentats anteriorment, hi trobem canabassa (Eupatorium cannabinum), malrubí d’aigua (Lycopus europaeus), menta d’aigua (Mentha aquatica), epilobi (Epilobium hirsutum), verònica (Veronica anagallis-aquatica). Però l’espècie quemés destaca, per la seva espectacular florida, és el lliri groc (Limniris pseucadorus), abundant a la riera de la vall d’Horta. Passat el mas de les Oliveres, retornem als cotxes, satisfets d’haver redescobert una de les raconades més belles de la comarca del Vallès Occidental.
