Article del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, número 57 (1989).
Els autors es proposen donar, als botànics i a tothom interessat en les plantes, orientacions precises sobre la pronúncia dels noms científics que les designen, pronúncia que sovint es troba sotmesa a irregularitats i errors establerts de fa temps.
Hom comenca fent una revisió del valor fonètic de les vocals i de les consonants, tot remarcant les coincidències i les divergències entre la pronúncia clàssica reconstruïda del Ilatí, la italiana o eclesiàstica (que té un cert pes en els països de tradició catòlica) i la catalana. La segona part del treball, la més desenvolupada, tracta de I'accentuació correcta dels noms. Després d'una síntesi de les regles de I'accentuació Ilatina, hom d'una una relació dels sufixos i de les formes sufixades més usuals en la nomenclatura botànica i, finalment, una Ilista dels noms i dels epítets (corresponents a les plantes vasculars) I'accentuació dels quals no pot inferir-se de les normes i dels casos generals exposats precedentment.